Comiat

Amb aquest missatge dono per finalitzada la meva recerca hipertextual, almenys de moment. L'aprenentatge de l'assignatura “l'hipertext en les humanitats” m'ha apropat a molts aspectes que tot i que a priori em donava la sensació que m’eren propers, m’ha fet adonar, entre moltes altres coses, de dues idees molt interessants. Per una banda, la importància de les TIC a la nostra societat i, per una altra, la necessitat interdisciplinària del coneixement -que anys enrere era impensable de concebre. Així, l’art, l’hipertextualitat, la literatura, la política, la sociologia, l’antropologia, la història, la filosofia... quan estan totalment enxarxades i es pensen en global ens ajuden a entendre millor la societat líquida que ens ha tocat viure.

Fins aviat!

un exemple de blog polític

La nostra societat canviant o líquida, com la veu Bauman i, com la Laura explica molt bé en què consisteix al seu blog, sovint demana una implicació política que fa menys d’un any hagués estat impensable. El blog de “Asamblea de afectados por las hipotecas” és un espai polític fruit de la bombolla immobiliària on hem estat immersos els últims anys i, que a causa de les polítiques i les dinàmiques econòmiques efectuades ha propiciat la reivindicació al dret a un habitatge digne.

http://afectadosporlahipoteca.blogspot.com/

La teoria del caos

"Estudis sobre la teoria del Caos" lectura original i proposada per Joan Campàs és un recorregut per la metàfora de la teoria del caos. La ciència del caos se centra en els models ocults, en els matisos i en les regles sobre com el que és impredible condueix al que és nou. És, al mateix temps, mort i naixement, destrucció i creació. És estable i sempre canviant.

La metàfora de la Teoria del Caos implica la creativitat en la naturalesa, contempla l'efecte papallona -influència del subtil-, implica seguir el corrent, explorar què hi ha al mig -Llei del que és simple i del que és complex-, observar l'art del món -Llei dels fractalsw i la raó-, viure dins del temps -Llei dels rínxols fractals de la durada i tornar a unir-se amb el tot -Llei del corrent d'una nova percepció-.

Aquesta imatge, suggereix una altra manera de percebre la vida, el món i sobretot, la possibilitat de l'existència d'altres mirades, dimensionades i creatives.

ENTREVISTA VINTON CERF
'O prevenimos ciertos usos en Internet o pagaremos las consecuencias'

http://www.elpais.com/articulo/portada/prevenimos/ciertos/usos/Internet/pagaremos/consecuencias/elpepusoceps/20090531elpepspor_6/Tes

(Alguns fragments de l’entrevista publicada a El Pais Semanal el passat diumenge 31 de maig de 2009)

Sobre Arpanet: "Al principio no cayeron en que aquella red que fueron probando para los militares cambiaría las costumbres y los modelos de trabajo del planeta (...) Trabajar en ese experimento y convertirlo en algo útil determinó mi vida. Me guió por el camino definitivo. Más o menos en la primavera de 1973, Bob Kahn, que también recibió el Premio Príncipe de Asturias conmigo, junto a Tim Berners-Lee y Lawrence Roberts, me hizo fijarme en ese problema: ¿cómo interconectar contenidos con redes? El Arpanet fue la primera red que utilizaba tecnología de ese tipo. Bob estaba muy involucrado en eso. El interés de quienes encargaron el trabajo consistía en conectar redes en movimiento también por satélites. De hecho eran tres proyectos: el Arpanet, el experimento por radio y por satélite. La cuestión era interconectarlas entre ellas de manera totalmente transparente. Ése, ¡oh, señor!, era el problema (...) ¿El gran dilema? De hecho, interconectar esas tres redes empezó a ser conocido como el problema Internet. Era tremendamente intrigante y excitante.

Més…
“Hay un libro titulado Born digital en el que sostienen que no habrá manera de garantizar seguridad jamás en la Red, pero que hay forma de acceder a información fiable. Filtros de lugares con datos buenos, de referencia. La Red no es perfecta, tampoco quienes tratamos de mejorarla, pero nuestra obligación es adecuar todos esos aspectos”.

Nous espais de l'art

Brumaria és una revista que des dels seus inicis (primavera del 2002) fins la seva última publicació (tardor del 2007) ha publicat 9 números on hi figuren tot un seguit d’articles dedicats a la reflexió entorn les pràctiques artístiques, estètiques i polítiques. “Brumaria es un proyecto de artistas para la construcción de un espacio de estudio, reflexión y propuesta, que tiene por objeto la puesta en circulación de materiales teórico/prácticos relativos a las ideas artísticas y estéticas y su relación con las estructuras sociales y políticas que le son inherentes”. http://www.brumaria.net

Malgrat que la seva web permet la lectura pocs dels seus textos, podem intuir la pràctica del seu pensament. En l’edició impresa del núm. 2 hi ha un article de Ángela Molina “Los nuevos espacios del arte” que reflexiona entorn les pràctiques artístiques actuals i dels espais on hi conflueixen, sense deixar de banda les produccions que s’han presentat en les diferents mostres i biennals europees fins aleshores.

“La INSTITUCIÓN ARTÍSTICA ha dejado de definir-se en términos espaciales. Las llamadas ”prácticas artísticas” se desarrollan hoy fuera del estudio, la galería o el museo. Se barajan otras subjetividades, otras comunidades. Movimientos sociales –los feminismos, la política sobre homosexualidad, el multiculturalismo-, los estudios culturales i el nuevo historicismo, la recuperación de Gramsci, Althusser, Lacan, Foucault, Said, Gayatri Spivak y Zizek han conseguido que el arte pase al campo sin límites del que se creía que la antropología había de ocuparse”.

“Instalaciones, archivos, fotografía, vídeo y cine formatean un nuevo tipo de humanismo hoy al alcance de cualquier aspirante a artista, al tiempo que apelan no sólo a la curiosidad del receptor, también a la imaginación, a su consciente político, a sus miedos y sus deseos”.