Amb aquest missatge dono per finalitzada la meva recerca hipertextual, almenys de moment. L'aprenentatge de l'assignatura “l'hipertext en les humanitats” m'ha apropat a molts aspectes que tot i que a priori em donava la sensació que m’eren propers, m’ha fet adonar, entre moltes altres coses, de dues idees molt interessants. Per una banda, la importància de les TIC a la nostra societat i, per una altra, la necessitat interdisciplinària del coneixement -que anys enrere era impensable de concebre. Així, l’art, l’hipertextualitat, la literatura, la política, la sociologia, l’antropologia, la història, la filosofia... quan estan totalment enxarxades i es pensen en global ens ajuden a entendre millor la societat líquida que ens ha tocat viure.
Fins aviat!
divendres, 5 de juny del 2009
dijous, 4 de juny del 2009
un exemple de blog polític
La nostra societat canviant o líquida, com la veu Bauman i, com la Laura explica molt bé en què consisteix al seu blog, sovint demana una implicació política que fa menys d’un any hagués estat impensable. El blog de “Asamblea de afectados por las hipotecas” és un espai polític fruit de la bombolla immobiliària on hem estat immersos els últims anys i, que a causa de les polítiques i les dinàmiques econòmiques efectuades ha propiciat la reivindicació al dret a un habitatge digne.
http://afectadosporlahipoteca.blogspot.com/
http://afectadosporlahipoteca.blogspot.com/
La teoria del caos
La metàfora de la Teoria del Caos implica la creativitat en la naturalesa, contempla l'efecte papallona -influència del subtil-, implica seguir el corrent, explorar què hi ha al mig -Llei del que és simple i del que és complex-, observar l'art del món -Llei dels fractalsw i la raó-, viure dins del temps -Llei dels rínxols fractals de la durada i tornar a unir-se amb el tot -Llei del corrent d'una nova percepció-.
Aquesta imatge, suggereix una altra manera de percebre la vida, el món i sobretot, la possibilitat de l'existència d'altres mirades, dimensionades i creatives.
dimarts, 2 de juny del 2009
ENTREVISTA VINTON CERF
'O prevenimos ciertos usos en Internet o pagaremos las consecuencias'
'O prevenimos ciertos usos en Internet o pagaremos las consecuencias'
(Alguns fragments de l’entrevista publicada a El Pais Semanal el passat diumenge 31 de maig de 2009)
Sobre Arpanet: "Al principio no cayeron en que aquella red que fueron probando para los militares cambiaría las costumbres y los modelos de trabajo del planeta (...) Trabajar en ese experimento y convertirlo en algo útil determinó mi vida. Me guió por el camino definitivo. Más o menos en la primavera de 1973, Bob Kahn, que también recibió el Premio Príncipe de Asturias conmigo, junto a Tim Berners-Lee y Lawrence Roberts, me hizo fijarme en ese problema: ¿cómo interconectar contenidos con redes? El Arpanet fue la primera red que utilizaba tecnología de ese tipo. Bob estaba muy involucrado en eso. El interés de quienes encargaron el trabajo consistía en conectar redes en movimiento también por satélites. De hecho eran tres proyectos: el Arpanet, el experimento por radio y por satélite. La cuestión era interconectarlas entre ellas de manera totalmente transparente. Ése, ¡oh, señor!, era el problema (...) ¿El gran dilema? De hecho, interconectar esas tres redes empezó a ser conocido como el problema Internet. Era tremendamente intrigante y excitante.
Més…
“Hay un libro titulado Born digital en el que sostienen que no habrá manera de garantizar seguridad jamás en la Red, pero que hay forma de acceder a información fiable. Filtros de lugares con datos buenos, de referencia. La Red no es perfecta, tampoco quienes tratamos de mejorarla, pero nuestra obligación es adecuar todos esos aspectos”.
“Hay un libro titulado Born digital en el que sostienen que no habrá manera de garantizar seguridad jamás en la Red, pero que hay forma de acceder a información fiable. Filtros de lugares con datos buenos, de referencia. La Red no es perfecta, tampoco quienes tratamos de mejorarla, pero nuestra obligación es adecuar todos esos aspectos”.
dilluns, 1 de juny del 2009
Nous espais de l'art
Brumaria és una revista que des dels seus inicis (primavera del 2002) fins la seva última publicació (tardor del 2007) ha publicat 9 números on hi figuren tot un seguit d’articles dedicats a la reflexió entorn les pràctiques artístiques, estètiques i polítiques. “Brumaria es un proyecto de artistas para la construcción de un espacio de estudio, reflexión y propuesta, que tiene por objeto la puesta en circulación de materiales teórico/prácticos relativos a las ideas artísticas y estéticas y su relación con las estructuras sociales y políticas que le son inherentes”. http://www.brumaria.net
Malgrat que la seva web permet la lectura pocs dels seus textos, podem intuir la pràctica del seu pensament. En l’edició impresa del núm. 2 hi ha un article de Ángela Molina “Los nuevos espacios del arte” que reflexiona entorn les pràctiques artístiques actuals i dels espais on hi conflueixen, sense deixar de banda les produccions que s’han presentat en les diferents mostres i biennals europees fins aleshores.
“La INSTITUCIÓN ARTÍSTICA ha dejado de definir-se en términos espaciales. Las llamadas ”prácticas artísticas” se desarrollan hoy fuera del estudio, la galería o el museo. Se barajan otras subjetividades, otras comunidades. Movimientos sociales –los feminismos, la política sobre homosexualidad, el multiculturalismo-, los estudios culturales i el nuevo historicismo, la recuperación de Gramsci, Althusser, Lacan, Foucault, Said, Gayatri Spivak y Zizek han conseguido que el arte pase al campo sin límites del que se creía que la antropología había de ocuparse”.
“Instalaciones, archivos, fotografía, vídeo y cine formatean un nuevo tipo de humanismo hoy al alcance de cualquier aspirante a artista, al tiempo que apelan no sólo a la curiosidad del receptor, también a la imaginación, a su consciente político, a sus miedos y sus deseos”.
dissabte, 30 de maig del 2009
el món en imatges
OPTICAPROJECT 2009
Optica, es uno de los primeros proyectos en su género y constituye, al mismo tiempo, una de las manifestaciones artísticas con más impacto mediático dentro del arte contemporáneo.
Esta iniciativa, de la Asociación Cultural Colectivo Interferencias, ofrece al espectador un espacio de interrelación y divulgación que permite la aproximación a la experimentación visual a nivel mundial. Experimentar significa ir en busca de lo desconocido. El videoarte rompe códigos establecidos, dando protagonismo a la esencia del cine: luz, sonido y movimiento, llegando en algunos casos hasta la abstracción absoluta. Es así una de las formas más puras y natural de la cultura audiovisual, en la medida que implica una percepción subjetiva del espacio-tiempo, a través de la tecnología de la imagen electrónica.
Buscamos reacciones en el ámbito personal del espectador, inquietarle sobre sus propias fragilidades. Indagamos sobre la realidad, pero a partir de una recomposición de los elementos que la construyen. Descubriendo cómo construimos nuestros recuerdos, cómo, tanto la fantasía como los modelos establecidos, forman parte de la articulación de los espacios y la arquitectura, cómo "domesticamos" la vida a través de códigos.
Transitar el camino que conduce hacia la videocreación implica indagar por los senderos de la mirada. Una mirada que a lo largo del tiempo se ha transformado para dejarnos al descubierto su complicidad con la historia y su potencialidad discursiva traducida en imagen cultural.
http://www.opticafestival.com/
Optica, es uno de los primeros proyectos en su género y constituye, al mismo tiempo, una de las manifestaciones artísticas con más impacto mediático dentro del arte contemporáneo.
Esta iniciativa, de la Asociación Cultural Colectivo Interferencias, ofrece al espectador un espacio de interrelación y divulgación que permite la aproximación a la experimentación visual a nivel mundial. Experimentar significa ir en busca de lo desconocido. El videoarte rompe códigos establecidos, dando protagonismo a la esencia del cine: luz, sonido y movimiento, llegando en algunos casos hasta la abstracción absoluta. Es así una de las formas más puras y natural de la cultura audiovisual, en la medida que implica una percepción subjetiva del espacio-tiempo, a través de la tecnología de la imagen electrónica.
Buscamos reacciones en el ámbito personal del espectador, inquietarle sobre sus propias fragilidades. Indagamos sobre la realidad, pero a partir de una recomposición de los elementos que la construyen. Descubriendo cómo construimos nuestros recuerdos, cómo, tanto la fantasía como los modelos establecidos, forman parte de la articulación de los espacios y la arquitectura, cómo "domesticamos" la vida a través de códigos.
Transitar el camino que conduce hacia la videocreación implica indagar por los senderos de la mirada. Una mirada que a lo largo del tiempo se ha transformado para dejarnos al descubierto su complicidad con la historia y su potencialidad discursiva traducida en imagen cultural.
http://www.opticafestival.com/
reflexió sobre la blogosfera
Navegant pel ciberespai he trobat un article a "Público" del passat 10 d'abril que permet una reflexió entorn la blogosfera a partir d'una entrevista a Margarita Padilla que m'ha semblat interessant i que complementa, des del meu entendre, l'article proposat per Joan Campàs "Weblogs políticos: ¿periodismo de opinión alternativo o nueva herramienta de persuasión colectiva?" de Núria Almiron.
"Ingeniera informática y ex Directora de la revista Mundo Linux, Margarita Padilla pertenece a esa escasa minoría de mujeres capaces de crear y mantener sistemas, y le gusta decir que trabaja “haciendo Internet”. Junto a otros hackers, fundó Sindominio.net. Aprendió GNU/Linux y los usos sociales y políticos de las nuevas tecnologías en centros sociales okupados. Algo que en la Universidad nunca le enseñaron. Hubo un primer Internet donde la gracia era el camuflaje y el juego con las identidades. Hoy la blogosfera representa todo lo contrario. ¿Qué está pasando en la Red?"
dimarts, 19 de maig del 2009
El llibre Digital II
El passat 29 d’abril Emili Manzano a l’espai televisiu “L’hora del lector” va entrevistar a Laura Borràs professora de la UB especialitzada en literatura digital i membre del grup de recerca Hermeneia. Segons va explicar Borràs, aquest grup va sorgir de diferents persones vinculades a la docència que davant la immediatesa de l’existència d’una literatura digital van decidir adoptar una actitud de descomplexitat i de comprensió, atorgant-li una mirada neta. En els seus inicis la seva intenció era la d’esbrinar si el llibre electrònic era un fet radicalment nou o bé era una continuació que només canviava de suport. Es van adonar que alguns autors i autores havien desenvolupat un llenguatge molt més holístic, global, realment sinestèsic on es combina el tacte, la vista, el moviment... mentre que d’altres s’havien limitat a trasposar en un ordinador allò mateix que es podia fer oralment o en paper. Sigui com sigui, www.hermeneia.net és una pàgina que recull més de 600 obres en aquest format.
Davant el debat que sovint es planteja des d’un punt de vista tecnofòbic –preocupació per la desaparició del llibre tradicional i de la literatura- o bé un de tecnofílic referent als canvis que, en aquest cas, la literatura pot oferir, Borràs adverteix que a qui interessen els textos i la literatura no els ha de preocupar, només canvia el suport (transportabilitat, tipus de lectura, llegir més còmodament, possibilitat d’emmagatzematge, opció de triar de lletra...). Per això creu que s’ha de perdre la por, el respecte al què pot representar. No es tracta de tecnofília o tecnofòbia sinó que s’ha d’entendre com un conjunt d’evolucions on a nosaltres ens ha tocat viure aquest moment. Davant aquesta realitat podem optar per considerar-ho un desastre, pensar que la literatura ha mort o bé proposar-se una actitud positiva que consisteixi en pensar com podem transformar els textos que coneixem en d’altres mitjans que els facin visibles i en d’altres maneres que ens siguin favorables. En cap cas, però, la literatura ni el llibre tradicional deixaran d’existir sinó que més aviat els dos tipus de format es complementaran.
Davant el debat que sovint es planteja des d’un punt de vista tecnofòbic –preocupació per la desaparició del llibre tradicional i de la literatura- o bé un de tecnofílic referent als canvis que, en aquest cas, la literatura pot oferir, Borràs adverteix que a qui interessen els textos i la literatura no els ha de preocupar, només canvia el suport (transportabilitat, tipus de lectura, llegir més còmodament, possibilitat d’emmagatzematge, opció de triar de lletra...). Per això creu que s’ha de perdre la por, el respecte al què pot representar. No es tracta de tecnofília o tecnofòbia sinó que s’ha d’entendre com un conjunt d’evolucions on a nosaltres ens ha tocat viure aquest moment. Davant aquesta realitat podem optar per considerar-ho un desastre, pensar que la literatura ha mort o bé proposar-se una actitud positiva que consisteixi en pensar com podem transformar els textos que coneixem en d’altres mitjans que els facin visibles i en d’altres maneres que ens siguin favorables. En cap cas, però, la literatura ni el llibre tradicional deixaran d’existir sinó que més aviat els dos tipus de format es complementaran.
dimarts, 12 de maig del 2009
El llibre digital
El futur del llibre i de la cultura impresa, en un moment de transformació social i tecnològica, planteja formular algunes preguntes relacionades amb què implica la cultura llibresca, com incideix en la forma de pensament, i com la revolució digital transforma aspectes importants de la nostra cultura i comunicació. Per tal de poder donar resposta a algunes d’aquestes qüestions possiblement cal analitzar, a priori, alguns problemes que planteja la cultura escrita i la seva evolució, les analogies i diferències entre la informació analògica i la informació digital. Molts d’aquests aspectes s’analitzen en El llibre digital de Lluís Codina (1997). El pròleg del llibre, a càrrec de Mario Santinoli –director tècnic i noves tecnologies de la divisió de premsa diària del Grupo Zeta- ens adverteix que es tracta d’un nou sistema on les tecnologies digitals fan possible la integració en un únic sistema de comunicació de la informació: so, text i imatges, o sigui, la multimèdia.
Codina es pregunta en la introducció de El llibre digital si la informació digital i les autopistes de la informació representen l’inici d’una nova era cultural i si aquestes obren la porta a una nova era de la humanitat. En aquest sentit, el llibre ofereix informació i elements de discussió sobre quin és el paper que ha jugat l’ordinador en el món de les humanitats i del tractament de la informació textual; quines són les característiques i propietats de la informació digital; quina és l’estructura d’un llibre electrònic i per què pot aportar novetats a la manera com la humanitat genera, distribueix i accedeix al coneixement; quins són els trets principals de la informació electrònica com a indústria i, finalment, quin és el futur del llibre digital i de la cultura de la lletra impresa. Les seves hipòtesis de treball consisteixen en l’afirmació que els humans som éssers informatívors, individualment i socialment; les transformacions en els mitjans de comunicació tenen una escassa capacitat per a provocar canvis en les altres formes bàsiques de la vida social, tot i que mantenen influències recíproques amb l’economia, el sistema jurídic,... i que la informació no és una substància immaterial, sinó que és, o bé una propietat d’una cosa o bé el nom d’un procés o bé les dues coses a la vegada. Els processos tenen un substrat, que sempre és material o energètic. Per tal de contrastar i il·lustrar aquestes afirmacions Codina fa una crítica a les hipòtesis contràries.
Sigui com sigui, el futur del llibre i de la cultura impresa sembla ser que està assegurat tot i haver sofert canvis significatius en un sentit ben ampli. Aquesta transformació duta a terme en pocs anys i sobretot la incertesa que pot presentar el futur immediat, és entesa per Umberto Eco com una oportunitat que obre nous horitzons sense haver de prescindir dels anteriors i de tots els seus avantatges malgrat cregui que possiblement hi haurà tot un tipus de format imprès que tendirà a desaparèixer. Una escriptura impresa que segons Derrida té una autoritat i una legitimitat iguals a les que té l’oral, una cultura escrita que potser convé desmitificar tal i com proposa Olson i que és originària del papir, més o menys tal i com ho descriu Vandenporde.
Codina es pregunta en la introducció de El llibre digital si la informació digital i les autopistes de la informació representen l’inici d’una nova era cultural i si aquestes obren la porta a una nova era de la humanitat. En aquest sentit, el llibre ofereix informació i elements de discussió sobre quin és el paper que ha jugat l’ordinador en el món de les humanitats i del tractament de la informació textual; quines són les característiques i propietats de la informació digital; quina és l’estructura d’un llibre electrònic i per què pot aportar novetats a la manera com la humanitat genera, distribueix i accedeix al coneixement; quins són els trets principals de la informació electrònica com a indústria i, finalment, quin és el futur del llibre digital i de la cultura de la lletra impresa. Les seves hipòtesis de treball consisteixen en l’afirmació que els humans som éssers informatívors, individualment i socialment; les transformacions en els mitjans de comunicació tenen una escassa capacitat per a provocar canvis en les altres formes bàsiques de la vida social, tot i que mantenen influències recíproques amb l’economia, el sistema jurídic,... i que la informació no és una substància immaterial, sinó que és, o bé una propietat d’una cosa o bé el nom d’un procés o bé les dues coses a la vegada. Els processos tenen un substrat, que sempre és material o energètic. Per tal de contrastar i il·lustrar aquestes afirmacions Codina fa una crítica a les hipòtesis contràries.
Sigui com sigui, el futur del llibre i de la cultura impresa sembla ser que està assegurat tot i haver sofert canvis significatius en un sentit ben ampli. Aquesta transformació duta a terme en pocs anys i sobretot la incertesa que pot presentar el futur immediat, és entesa per Umberto Eco com una oportunitat que obre nous horitzons sense haver de prescindir dels anteriors i de tots els seus avantatges malgrat cregui que possiblement hi haurà tot un tipus de format imprès que tendirà a desaparèixer. Una escriptura impresa que segons Derrida té una autoritat i una legitimitat iguals a les que té l’oral, una cultura escrita que potser convé desmitificar tal i com proposa Olson i que és originària del papir, més o menys tal i com ho descriu Vandenporde.
divendres, 8 de maig del 2009
"Viure en digital"
Bona nit,
és la meva primera experiència blocaire i per això em proposo una recerca per aquest món fins ara desconegut per a mi.
L'altra idea que m'ha cridat l'atenció i, que va en el mateix sentit que l'anterior, és aquella que ens adverteix que les tecnologies de la informació i la comunicació poden arribar a canviar la idea d’Estat-nació associada a “centralitat”, “territorialitat” i “materialitat” pels valors que fan referència a comunitats electròniques, esborrant, d’aquesta manera, les ideologies i les classes socials. Sembla ser que la vertadera divisió cultural serà generacional si tenim en compte que la informàtica no s’ocupa només dels ordinadors sinó, com s’ha dit, de la vida mateixa.
En definitiva, crec que haurem de tenir present les noves oportunitats que ens ofereix les TIC per afrontar un futur millor i començar a pensar en digital.
és la meva primera experiència blocaire i per això em proposo una recerca per aquest món fins ara desconegut per a mi.
El primer missatge parlaré sobre el llibre "Viure en digital" de Nicholas Negroponte perquè em va fer adonar que la societat ha canviat més del què em pensava i que aquestes tendències canviants cada cop van a més. De la seva lectura m'he fixat en un parell de les seves reflexions. La primera d'elles es refereix a que aquest nostre món canviant l'hem d'entendre de tal manera que qualsevol element que actualment ens rodeja és susceptible d'esdevenir digital. Aquest fet implica un canvi de mentalitat que ens ha de dur a aprofitar el què la tecnologia ens està posant al nostre abast perquè hem de tenir present que té a veure amb la vida en general.
L'altra idea que m'ha cridat l'atenció i, que va en el mateix sentit que l'anterior, és aquella que ens adverteix que les tecnologies de la informació i la comunicació poden arribar a canviar la idea d’Estat-nació associada a “centralitat”, “territorialitat” i “materialitat” pels valors que fan referència a comunitats electròniques, esborrant, d’aquesta manera, les ideologies i les classes socials. Sembla ser que la vertadera divisió cultural serà generacional si tenim en compte que la informàtica no s’ocupa només dels ordinadors sinó, com s’ha dit, de la vida mateixa.
En definitiva, crec que haurem de tenir present les noves oportunitats que ens ofereix les TIC per afrontar un futur millor i començar a pensar en digital.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)