El llibre digital

El futur del llibre i de la cultura impresa, en un moment de transformació social i tecnològica, planteja formular algunes preguntes relacionades amb què implica la cultura llibresca, com incideix en la forma de pensament, i com la revolució digital transforma aspectes importants de la nostra cultura i comunicació. Per tal de poder donar resposta a algunes d’aquestes qüestions possiblement cal analitzar, a priori, alguns problemes que planteja la cultura escrita i la seva evolució, les analogies i diferències entre la informació analògica i la informació digital. Molts d’aquests aspectes s’analitzen en El llibre digital de Lluís Codina (1997). El pròleg del llibre, a càrrec de Mario Santinoli –director tècnic i noves tecnologies de la divisió de premsa diària del Grupo Zeta- ens adverteix que es tracta d’un nou sistema on les tecnologies digitals fan possible la integració en un únic sistema de comunicació de la informació: so, text i imatges, o sigui, la multimèdia.

Codina es pregunta en la introducció de El llibre digital si la informació digital i les autopistes de la informació representen l’inici d’una nova era cultural i si aquestes obren la porta a una nova era de la humanitat. En aquest sentit, el llibre ofereix informació i elements de discussió sobre quin és el paper que ha jugat l’ordinador en el món de les humanitats i del tractament de la informació textual; quines són les característiques i propietats de la informació digital; quina és l’estructura d’un llibre electrònic i per què pot aportar novetats a la manera com la humanitat genera, distribueix i accedeix al coneixement; quins són els trets principals de la informació electrònica com a indústria i, finalment, quin és el futur del llibre digital i de la cultura de la lletra impresa. Les seves hipòtesis de treball consisteixen en l’afirmació que els humans som éssers informatívors, individualment i socialment; les transformacions en els mitjans de comunicació tenen una escassa capacitat per a provocar canvis en les altres formes bàsiques de la vida social, tot i que mantenen influències recíproques amb l’economia, el sistema jurídic,... i que la informació no és una substància immaterial, sinó que és, o bé una propietat d’una cosa o bé el nom d’un procés o bé les dues coses a la vegada. Els processos tenen un substrat, que sempre és material o energètic. Per tal de contrastar i il·lustrar aquestes afirmacions Codina fa una crítica a les hipòtesis contràries.

Sigui com sigui, el futur del llibre i de la cultura impresa sembla ser que està assegurat tot i haver sofert canvis significatius en un sentit ben ampli. Aquesta transformació duta a terme en pocs anys i sobretot la incertesa que pot presentar el futur immediat, és entesa per Umberto Eco com una oportunitat que obre nous horitzons sense haver de prescindir dels anteriors i de tots els seus avantatges malgrat cregui que possiblement hi haurà tot un tipus de format imprès que tendirà a desaparèixer. Una escriptura impresa que segons Derrida té una autoritat i una legitimitat iguals a les que té l’oral, una cultura escrita que potser convé desmitificar tal i com proposa Olson i que és originària del papir, més o menys tal i com ho descriu Vandenporde.